Adà

 

Nìguwá gí’yáà ènè xàbò tsí jùdá ajwàn’ ná xuajñùún

numuu rí nìgi’duu xkujndu

khamí nangwá ì’gúùn mùtsañuú gajmíí i’wìí xàbò,

tsetse ma’ nàwi’ñuú dxá’án tsú’kwè,

ikhiin tsí nà’phò xuwi ná ndawaá xuajñàn ló’,

ikhiin tsí nùrigú amaà’ ná ajwàn’ xkàradi,

ikhiin tsí nùkuxè jnàwùún khamí nònè ngínií ijíín gò’ò ná júbàá.

Xó ma’ ikhaa nìnìñuu xndú tsígun’ ná awùún rómbò

ná ikhoo idi rí jàgù tsíngína,

khamí nìnìñuu ìgì’ tsí mixtìín ná awùún xnú’ndoo mbro’on,

khamí nìnìñuú ná awùún ixè kafé

tsímbi ná nàxtráka mìnà’ rí tsíngína ló’.

Xó ma’ ná awùún ìtsuu nì’kà ràgajàà iya idùún

ijíín gò’ò Marutsíí tsí nimbáxuún gàjmìí,

ijíín gò’ò tsú’kwè nìndxá’wè ná nìtuxuù yujndà’ khamí ìtsí,

rí màxá’gá jí’yáà gònè xàbò.

Xàbò tsí judà ajwàn’ nìxùdaa xtá inuu,

khamí nìstrákèè mbá xkamídá rí mbijwà ná xpaphòò,

atsú tsákuun iduu àñà’ ná ñawúùn,

ikànjgó ikhaa nìgí’dúù nìgudiín xàbò

mí ni’gií rí tsíngína inuu ixè xaphoo xuajñúùn.

Numuu mbi’i rú’kwè, nakhi rí nìgàji’yaà

nuthèèn rí tsàá xàbò júbà ñajwàn xò’,

maján ènè xò’ ñajun rú’kwè mé’

numuu rú’kwè tsetse nàguwá xàbò

tsí nagòó ju’diín ijíín xuajen.

khamí nudii ga’khò ná ñawùún èjèn tsú’kwè.


 

 

 

 

 

El niño

 

Vinieron a buscarlo al pueblo

porque no había para donde darle

y atorarle con los contras,

se hacía costumbre ver a los zopilotes

carroñar en las mojoneras,

bajar los ayates de las redilas

y esculcar las enaguas, buscando carne.

Él dejó sus canicas en la cuarta del rombo,

en la raya con nubarrones de nostalgia,

dejó los peces multicolores

con los sueños de la noche

y dejó entre los cafetales

los columpios colgados donde se mece la miseria.

En sus huesos,

fue creciendo el llanto de sus amiguitas,

las niñas de Marutsíí,

que pedían oído al polvo y a las piedras

para que no se lo llevaran.

Lo encapucharon con escamas de la tarde

y le colgaron un cuerno de chivo,

tres rosarios del ojo de venado

y se dispuso a cazar hombres

y a sentar la muerte en su mesa.

Desde entonces,

dicen que los de la Montaña

somos buenos para eso

y no dejan de venir para llevarse a los niños

y sembrarles la muerte en las manos.